El Cloud Bursting és una estratègia de gestió de la capacitat que consisteix a sol·licitar recursos addicionals al núvol quan la demanda (de còmput, espai, memòria) supera la capacitat de la plataforma en producció. Les aplicacions s'executen en una plataforma estable (en un núvol privada o en un servei de Hosting tradicional) i en moments puntuals (pics de demanda) envia part de la càrrega de treball a un núvol pública.

És el que anomenem un núvol híbrida. D'aquesta manera millorem la capacitat de resposta de les nostres aplicacions, pagant només pels recursos informàtics addicionals quan es necessiten.
Així doncs una aplicació pot implementar a nivell local o en el nostre proveïdor de cloud per enviar al núvol pública els pics de demanda que puguin sorgir. Igualment podem moure aplicacions menys crítiques a un núvol pública per alliberar recursos de la nostra núvol privada i poder destinar aquests a aplicacions crítiques de negoci.

En tots els casos serà necessari revisar que el proveïdor de la cloud pública proporciona nivells de seguretat i privacitat d'acord amb la legislació vigent. Els experts recomanen utilitzar el Cloud Bursting amb aplicacions no crítiques que manegen informació no sensible.

Utilitats del Cloud Bursting

Mitjançant l'ús de cloud Bursting podem mantenir un nivell de rendiment idoni sense sobredimensionar la nostra plataforma. Tradicionalment, la infraestructura que suporta una aplicació es dissenyava per suportar el pitjor escenari possible (els pics de demanda). D'aquesta manera es incorria en un sobredimensionament de les infraestructures, que romanien infrautilitzades la major part del temps.

Alguns casos d'ús típics de Cloud Bursting són:

• Increment temporal de la capacitat per servir pàgina web (elasticitat): Per exemple pot ser utilitzat com una opció viable per a comerciants que experimenten forts pics de demanda en moments puntuals (Nadal, rebaixes, campanyes de promoció, ...).
• Processos molt intensius en càlcul: processament de la imatge, càlculs científics, tancaments de mes, etc.
• El cloud Bursting es pot estendre també com un pla de recuperació de desastres per reduir els costos associats amb la construcció i el manteniment d'un centre de dades secundari inactiu.

Com funciona?

Per implementar Cloud Bursting hem de complir una sèrie de requisits en el disseny de la nostra plataforma d'allotjament (ja sigui un cloud privat un servei de Hosting tradicional)
En primer lloc, cal determinar quina capa de la nostra arquitectura farem "elàstica" (podrà créixer o minvar prenent recursos del núvol). Per exemple, en aplicacions web el més habitual és que aquesta capa sigui la dels servidors web o els servidors d'aplicacions. Aquests components tenen una sèrie de característiques que els fan aptes per a aquest tipus de plantejaments (característiques que altres components com les bases de dades no compleixen la majoria de les vegades).

El primer requisit és que aquesta capa pugui escalar horitzontalment, és a dir, que puguem afegir més servidors del mateix tipus a la plataforma d'una manera molt ràpid i que el treball es reparteixi automàticament entre tots els servidors de la capa. En el nostre exemple, hauríem de poder afegir un servidor web fàcilment i la càrrega de treball (visites a la web) hauria repartir automàticament entre els 4 servidors (els 3 antics i el nou). Aquest tipus de comportament s'aconsegueix amb eines i tècniques diverses (balanceig de càrrega, emmagatzematge compartit, stateless computing) que hauran hagut de tenir en compte en el disseny de l'arquitectura.

Un cop complerts aquests requisits, hem automatitzar el procés de creació i posada en marxa de nous servidors en el núvol, de manera que puguem demanar-li al núvol pública nous servidors idèntics als que tenim en producció.

A partir d'aquest moment, l'únic que ens queda és saber en quin moment crear nous servidors en el núvol i en quin moment destruir-los. Per això s'introdueix un "orquestrador", que és un programari capaç de monitoritzar la demanda i la càrrega dels servidors (per exemple, monitoritzant els temps de resposta de la web o l'estat de les CPU) i de reaccionar de forma intel·ligent, sol·licitant més recursos al núvol (creant servidors) o alliberant-los (eliminant). El resultat és una capa de servidors "elàstica", on el orquestrador comprova constantment l'estat dels servidors de la plataforma base i reacciona davant pics de demanda, ampliant o reduint la capacitat automàticament.

El gran avantatge d'aquest model és que gràcies al model de pagament per ús del Cloud, només es paga la infraestructura addicional per un període molt curt de temps (el pic de demanda), amb un considerable estalvi (l'estalvi és major com més gran és el pic de demanda en comparació a la demanda normal)

Conclusions

El cloud Bursting és una tècnica per gestionar millor la capacitat dels recursos, adaptant-se en temps real a la demanda sense incórrer en costos de sobredimensionament. En lloc de tenir un cost fix i una qualitat de servei variable, s'estableix una qualitat de servei fixa i es fan variables els costos.

Aquesta estratègia també pot ser un mètode eficient d'ajudar a l'escalada de llocs de ràpid creixement en què la taxa d'augment del trànsit supera la capacitat de l'organització de TI d'obtenir, preparar i implementar una infraestructura.

És important subratllar la importància de que les nostres infraestructures estiguin organitzades i configurades d'acord amb una bona arquitectura, que segueixi les millors pràctiques i principis de disseny reconeguts en el sector. En el nostre exemple, hem vist com la capacitat d'utilitzar aquestes tècniques avançades depèn enterament de que la nostra arquitectura estigui preparada per a un creixement horitzontal automatitzable.

Nexica, com a proveïdor de cloud computing, dissenya arquitectures escalables i implementa plataformes de Cloud Privades gestionades sota demanda (Managed Cloud - on demand) amb capacitat d'augmentar temporalment la capacitat segons el model Cloud Bursting.